“LA CELIAQUÍA ESTÀ NORMALITZADA PERÒ NO SE LI DONA EL PES QUE MEREIX”

Entrevista a Clara González, jove celíaca diagnosticada als 20 anys

Al llarg de la teva vida, havies tingut problemes a l’hora de menjar amb gluten o, en cas que tinguessis símptomes, aquests han anat desenvolupant-se poc abans que et diagnostiquessin la malaltia?

Des del 2008 que patia de mal de panxa, però sempre resultava que tenia altres coses: a vegades em diagnosticaven l'helicobàcter, altres em deien que eren gasos o que menges més fibra, etc. Van anar passant els anys i em vaig anar acostumant bastant al dolor. Ara ja fa un parell de mesos que no vaig poder més, ja que tots els símptomes es van començar a desenvolupar d’una manera més notable.

Com ha estat per tu assumir aquest canvi a l'hora de menjar, estant ja acostumada a consumir aliments que portessin gluten?

Doncs ha sigut bastant dur, perquè jo era una persona que menjava bastant gluten, m'ha costat molt i de fet em continua costant aquest canvi avui dia. També he notat una gran diferència no només en la poca quantitat oferta de productes sense gluten, sinó també en el preu i l’augment de despesa que això està suposant a casa meva.

Consideres que estaves ben informada de tot el que comporta ser celíaca? Què és el que més t’ha sorprès?

La veritat és que no, estic bastant poc informada i a poc a poc vaig aprenent gràcies a la meva mare que no menja gluten tampoc. És cert que mai li havia ficat molta atenció sobre el tema, ja que menjàvem coses sempre diferents, i ara me'n penedeixo de no haver-li fet més cas quan em deia que el deixés abans o quan em parlava dels beneficis de salut que podien causar en mi o de simplement mirant-la fent una recepta.

Quins són els majors canvis que has hagut de fer i has notat dins del teu estil de vida ara que no pots menjar gluten? Quines barreres has hagut de traspassar?

Doncs sobretot els canvis que he notat més són les ocasions que he patit d’aïllament social a l'hora de prendre alguna cosa amb amics o família, o menjars que tenia molt presents i acostumats a la meva vida i que de sobte ja saps que no pots tornar a ingerir.

Ara que et trobes dins d’aquest col·lectiu, creus que la celiaquia és una malaltia que està normalitzada en la societat o no? Creus que Barcelona és una ciutat molt avançada en aquesta qüestió, o encara queda molt per fer? (Quantitat d’establiments gluten-free, ajudes, etc.)

Crec que no, és a dir, està normalitzada, però no se li dona el pes que hauria de tenir. Encara queda molt per fer, vas pel carrer i et ve de gust un croissant de xocolata, i a l'abast no tens res de res. Hi ha llocs amb oferta de productes sense gluten, però molt concrets i en ubicacions determinades que no ens faciliten gens les coses als celíacs. L'altre dia vaig anar a un japonès per primera vegada des que no menjo gluten, i la salsa de soja portava gluten. Realment no posen a la nostra disposició cap solució ni facilitat per aquest tipus de problemes.

Aquest estil de vida està afectant també a la gent del teu entorn? Han hagut de canviar alguns aspectes de la seva rutina la teva família, amics?

A casa no tant, però en l’àmbit d’amics, familiar i reunions amb gent del meu entorn, s’han hagut d'adaptar sempre a l'hora d'escollir un determinat menú o un lloc on anar a menjar. Pel que fa a la compra, tothom s’ha hagut d’adaptar i comprar coses que jo pugui menjar, amb el que si fan un sopar o dinar a casa seva, s'acaben deixant més diners en cas de família, o ho porto jo en el cas d'amics.

Quins són els beneficis que més has notat de la dieta sense gluten? Quins aliments sense gluten t’agraden més per incloure en la teva dieta?

Els beneficis immediats que he notat és en general trobar-me molt millor i una gran disminució de la inflamació de la panxa sobretot. De cara a aliments que han canviat la meva dieta, crec que et podria destacar la pasta sense gluten i els crackers (uns palets fets de pa), ja que jo menjo molt picos i pans de picar, i pensava que no trobaria una opció tan semblant sense gluten, i m'han sorprès cap a bé.